Caracterització de l'accés a xarxa en HD DVD

HD DVD (High Definition Digital Versatile Disc) és un format d’emmagatzament óptic desenvolupat com un estàndar pel DVD d’alta definició y realitzat per les empreses Toshiba, Microsoft y NEC, així com per varies productores de cinema. Aquest estàndar té la característica de que els seus reproductors tenen connexió a “la xarxa” així com una capacitat d’emmagatzament de 128 Mb. Aquesta característica fa que durant la reproducció poguem accedir a continguts que no estàn físicament al disc. Per tant, els continguts relacionats amb un disc (pel·licula) com extres, informació sobre els actors, notes del director,. poden ser variants, actualitzables i accessibles en temps real mentres visualitzem la pel·licula. Per altra banda, el nostre reproductor HD DVD pot dipositar informació a “la xarxa”; com bookmarks (punts on ens interessa continuar veient la pel·licula en properes ocasions) i altres documents, tenint un espai addicional d’emmagatzematge. La comunicació entre el reproductor i el servidor en xarxa es fa mitjançant el protocol Http/Https (HiperText Transfer Protocol). El reproductor i el servidor estableixen la connexió, opcionalment, previ reconeixement d’uns identificadors encriptats. Les Advanced Applications (o aplicacions avançades) són les encarregades de dur a terme tot el procés. Aquestes aplicacions formen part de l’Advanced Content (o continguts avançats) propis de l’estandard HD DVD. Aquest Advanced Content fa referencia a la drástica millora de gràfics, interactivitat i capacitats d’animació de la que disposen els desenvolupadors de HD DVD. L’objectiu principal d’aquest projecte és la implementació d’aquesta característica, així com mostrar la seva funcionalitat i avantatges. Per fer aixó s’haurà d’estudiar l’estandard, fer les proves pertinents i implementar les funcions més interessants que ofereix HD DVD.