Estructures cristal·lines modulades

[cat] Aquesta mem oria de Treball de Fi de Grau es pot veure com una continuaci o de l'assignatura de F sica de l'Estat S olid (4rt de F sica-UIB) aix el lector ha de tenir presents certs conceptes cristal·logr a cs (grup espacial, cristall, cel·la unitat, xarxa directa, xarxa rec proca, diagrama de difracci o, factor d'estructura, re exions , . [15] ) per poder seguir les explicacions sense problema. De fet es essencialment una recerca bibliogr a ca sobre les estructures cristal·lines modulades. Per aix o s'ha fet una breu introducci o sobre tals estructures i els tipus que n'hi ha, despr es s'ha procedit a un estudi detallat d'alguns casos en concret. Finalment s'- ha parlat d'alguns exemples experimentals que ha analitzat el grup de recerca del tutor d'aquest treball. La caracter stica es fer una an alisi de la base matem atica de les estructures cristal·lines modulades tant les comensurables com les incomensurables a trav es del diagrama de difracci o d'alguns casos concrets. La base d'aquesta mem oria s on les estructures cristal·lines modulades ordenades de per ode llarg per o aix o no vol dir que s'hi limitar a. Aix que es far a una introducci o extensa sobre les estructures modulades en general. Despr es es dedicar a un cap tol a les modulacions degudes a la densitat de spin, de c arrega, al despla cament at omic i les falles d'apilament i als altres cap tols una explicaci o detallada d'all o que s on les estructures modulades ordenades de per ode llarg. Cal mencionar tamb e que estava previst complementar l'estudi bibliogr a c amb una part pr actica d'observacions de mostres per TEM, pero no ha estat possible pel retr as en la instal·laci o del nou TEM d'alta resoluci o a la UIB.